Concerts i música
⌖ Avinguda de la Catedral
A hores d'ara ningú no pot obviar que el flamenc forma part de la història cultural de Barcelona. Una relació recíproca: també Barcelona va adquirir ben aviat una importància cabdal en l'art flamenc. De la mateixa manera que, per exemple, el blues va néixer al Delta del Mississipí però no es podria entendre sense esmentar altres indrets, el mapa del flamenc (amb una denominació d'origen indiscutible) ampliaria també els seus punts cardinals. Ja al segle XIX es deia que els millors espectacles flamencs tenien lloc als anomenats "Cafés Cantantes" o als teatres d'aquí. Dècades després, l'emigració que aniria arribant (de Múrcia, d'Andalusia i d'Extremadura) reforçaria d'una altra manera aquesta connexió musical. I avui dia, força altres localitats de la província de Barcelona adquireixen una rellevància essencial. A la primera meitat del segle XX, Barcelona era una de les grans places per a qualsevol artista flamenc. I al Somorrostro va néixer el mite més gran del ball flamenc de tots els temps: Carmen Amaya, que va propiciar una estela d'altres ballarines llegendàries: La Chana, La Singla, La Chunga... L'eclosió rumbera dels anys seixanta i l'anomenada música laietana dels setanta van ser claus en la revolució que aleshores va viure el flamenc, i diversos moments cabdals d'alguns dels seus protagonistes (Camarón, Paco de Lucía, Morente, Lole y Manuel...) van tenir lloc aquí. I ja a tocar del final del segle XX, emergeix una generació enlluernadora, amb figures com Cañizares, Mayte Martín, Duquende, Miguel Poveda i molts altres. Al segle XXI, tant el "so mestís" com el canvi de paradigma que va suposar la irrupció de Sílvia Pérez Cruz (i la seva inesgotable escola) van deixar clar que el flamenc ja forma part de les coordenades musicals d'artistes centrats en estils molt diversos. En gran mesura, perquè Barcelona es pot atribuir el mèrit d'haver estat pionera absoluta en la docència de l'art jondo en un marc obert a altres disciplines musicals (sobretot al Taller de Músics i a l'ESMUC). Seria inacabable la llista de nous valors que continuen sorgint dia rere dia, molts dels quals destaquen arreu, mentre el món sencer és testimoni de com Rosalía, des del cim de l'estrellat pop, no deixa d'enarborar moments inequívocament flamencs. "La Barcelona Flamenca" és un espectacle ideat expressament per a una sola vetllada: la d'aquest dia de la Mercè de 2026. Amb buleries, seguiriyas, tangos, alegrías, tarantos i altres pals de la baralla jonda. Un viatge en què, pel camí, també es trobaran la rumba catalana i la purament flamenca. Amb un record també per aquell temps en què Barcelona va arribar a ser el port més reconegut d'artistes jondos. Als cants d'aquelles figures llegendàries, moltes de les quals fins i tot van fixar aquí la seva residència. I, és clar, amb la presència i evocació d'aquella generació de fi de segle que va situar Barcelona en particular, i Catalunya en general, com a bressol excepcional de nous artistes flamencs. Un dels seus pilars, el guitarrista Juan Gómez Chicuelo, portarà el timó d'aquesta travessia com a responsable de la direcció musical. I també d'aquesta generació, una de les figures més unànimement admirades pels seus companys de professió (el mateix Paco de Lucía se la va endur amb ell) participa en l'espectacle com a convidada especial: Montse Cortés, «La perla de La Mina», la veu gitana més universal entre les que han sorgit d'aquest viver flamenc que és avui Sant Adrià de Besòs. I d'aquesta mateixa generació, ja que va començar molt jove, el grup comptarà també amb el cantaor Joaquín El Duende (que als anys noranta ja va actuar com a figura precoç en aquest mateix escenari de la Catedral). També al cante i a les palmes hi serà Juanjo de Nayeli, integrant del grup emergent Comando Reus (demostració del talent flamenc que actualment està sorgint des de la veïna Tarragona). I també hi participarà la veu revelació d'Ana Brenes, de Santa Coloma de Gramenet, avui en boca de tothom després de publicar el seu primer àlbum: Mientras camino. El grup comptarà, a més, amb el cajón i la percussió de Jacobo Sánchez. I amb el ball encès i sanguini de Karime Amaya, besneboda de Carmen Amaya, a qui evocarà en alguns dels seus moments més característics. Entre els artistes convidats destaca també el totèmic Carles Benavent, el músic que va establir les bases del baix dins del flamenc. El primer pròpiament dit. També hi col·laboraran Uixi Amargós (filla de Joan Albert i violista excepcional), Pedro Javier González (la guitarra del qual ha il·lustrat també cims del pop) i el rumber Miliu Calabuch (a qui Peret va beneir en una entrevista, poc abans de deixar-nos, com el millor hereu del seu art). Un espectacle que mira cap al passat, el present i el futur del flamenc i de Barcelona. Amb picades d'ullet també a aquell garrotín que ens va arribar dels gitanos de Lleida, a l'actual floriment dels tablaos o a figures com el colossal Vicente Castro Parrita, que van desenvolupar aquí tota la seva carrera. Una proposta plena d'evocacions i petits homenatges, alguns en primeríssim primer pla i d'altres que només els més avesats descobriran. Gairebé com un joc. Aquest concert és una producció especial amb motiu de La Mercè 2026.
