La Mercè · Barcelona · 2026

Avinguda de la Catedral

Avinguda de la Catedral, 1, 08002, Barcelona

10 activitats en aquest espai

Programa 2026

dimecres, 23 de setembre del 2026

19:0020:45
Balls

Sardanes inaugurals amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

Hi participenCobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

Avinguda de la Catedral

Mentre a l'Ajuntament s'anuncia el pregó que comença la Festa Major de Barcelona, molt a la vora, a l'avinguda de la Catedral, es repeteix una tradició que mai no falta a la cita: les colles sardanistes i moltes persones aficionades a ballar sardanes s'apleguen amb l'acompanyament de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, que també obre la festa i serveix d'introducció a la Mercè tradicional.

00:0001:30
Concerts i música

Arp Frique and the Perpetual Singers

Hi toquenArp Frique and the Perpetual Singers

Avinguda de la Catedral

Arp Frique & The Perpetual Singers arriben a Barcelona amb The Gospel Of Jesamy, una celebració de gospel funk nascuda d'un impuls íntim i lluminós: el naixement de Jesamy, filla del multiinstrumentista, compositor i productor establert a Amsterdam. El nou disc és un viatge en què Arp Frique canalitza el seu amor per la música orgànica i el funk, amb sintetitzadors foscos, línies de baix efervescents i guitarres en espiral que connecten l'herència del P-funk (el so de George Clinton i del col·lectiu Parliament/Funkadelic) amb una mirada contemporània. L'acompanyen veus de referència com Dennis Bovell, Muriel Blijd i Mariseya, col·laboradora habitual del projecte. En directe, Arp Frique s'envolta d'una família còsmica de gospel funk, amb la participació de la cantant Rocq-E Harrell, nascuda a Los Angeles. Música ballable, expansiva i vitalista que reivindica una idea senzilla i universal: tots necessitem amor. El dimecres 23 de setembre, a l'avinguda de la Catedral, dins la programació de Música Mercè, la formació oferirà un concert que promet convertir la nit en una cerimònia de ritme, veus i energia compartida.

Programa 2026

dijous, 24 de setembre del 2026

21:0022:00
Concerts i música

María Terremoto

Hi toquenMaría Terremoto

Avinguda de la Catedral

Es diu, de fet, María Fernández Benítez, però com al seu pare i al seu avi, la coneixen com Terremoto, motiu que designa una persona extremament inquieta. Tots dos van ser llegendes del cante. I, com fa ara María Terremoto, van saber transmetre la força de la tradició sense deixar de buscar camins nous. Al seu Manifiesto, l'artista es lliura a una recerca emocional, que té molt d'expiació i de celebració, i que va del romance a les bulerías, tot amb unes lletres tan belles com sinceres i un so antic i especialment autèntic. Ambició, ment oberta i una energia que s'encomana són els grans trets que caracteritzen una artista que diu uns versos que són purs i senzills, però no simples. "Camino y me siento firme / no voy a mirar atrás", canta l'artista.

22:1523:30
Concerts i música

La Barcelona Flamenca

Hi toquenLa Barcelona Flamenca

Avinguda de la Catedral

A hores d'ara ningú no pot obviar que el flamenc forma part de la història cultural de Barcelona. Una relació recíproca: també Barcelona va adquirir ben aviat una importància cabdal en l'art flamenc. De la mateixa manera que, per exemple, el blues va néixer al Delta del Mississipí però no es podria entendre sense esmentar altres indrets, el mapa del flamenc (amb una denominació d'origen indiscutible) ampliaria també els seus punts cardinals. Ja al segle XIX es deia que els millors espectacles flamencs tenien lloc als anomenats "Cafés Cantantes" o als teatres d'aquí. Dècades després, l'emigració que aniria arribant (de Múrcia, d'Andalusia i d'Extremadura) reforçaria d'una altra manera aquesta connexió musical. I avui dia, força altres localitats de la província de Barcelona adquireixen una rellevància essencial. A la primera meitat del segle XX, Barcelona era una de les grans places per a qualsevol artista flamenc. I al Somorrostro va néixer el mite més gran del ball flamenc de tots els temps: Carmen Amaya, que va propiciar una estela d'altres ballarines llegendàries: La Chana, La Singla, La Chunga... L'eclosió rumbera dels anys seixanta i l'anomenada música laietana dels setanta van ser claus en la revolució que aleshores va viure el flamenc, i diversos moments cabdals d'alguns dels seus protagonistes (Camarón, Paco de Lucía, Morente, Lole y Manuel...) van tenir lloc aquí. I ja a tocar del final del segle XX, emergeix una generació enlluernadora, amb figures com Cañizares, Mayte Martín, Duquende, Miguel Poveda i molts altres. Al segle XXI, tant el "so mestís" com el canvi de paradigma que va suposar la irrupció de Sílvia Pérez Cruz (i la seva inesgotable escola) van deixar clar que el flamenc ja forma part de les coordenades musicals d'artistes centrats en estils molt diversos. En gran mesura, perquè Barcelona es pot atribuir el mèrit d'haver estat pionera absoluta en la docència de l'art jondo en un marc obert a altres disciplines musicals (sobretot al Taller de Músics i a l'ESMUC). Seria inacabable la llista de nous valors que continuen sorgint dia rere dia, molts dels quals destaquen arreu, mentre el món sencer és testimoni de com Rosalía, des del cim de l'estrellat pop, no deixa d'enarborar moments inequívocament flamencs. "La Barcelona Flamenca" és un espectacle ideat expressament per a una sola vetllada: la d'aquest dia de la Mercè de 2026. Amb buleries, seguiriyas, tangos, alegrías, tarantos i altres pals de la baralla jonda. Un viatge en què, pel camí, també es trobaran la rumba catalana i la purament flamenca. Amb un record també per aquell temps en què Barcelona va arribar a ser el port més reconegut d'artistes jondos. Als cants d'aquelles figures llegendàries, moltes de les quals fins i tot van fixar aquí la seva residència. I, és clar, amb la presència i evocació d'aquella generació de fi de segle que va situar Barcelona en particular, i Catalunya en general, com a bressol excepcional de nous artistes flamencs. Un dels seus pilars, el guitarrista Juan Gómez Chicuelo, portarà el timó d'aquesta travessia com a responsable de la direcció musical. I també d'aquesta generació, una de les figures més unànimement admirades pels seus companys de professió (el mateix Paco de Lucía se la va endur amb ell) participa en l'espectacle com a convidada especial: Montse Cortés, «La perla de La Mina», la veu gitana més universal entre les que han sorgit d'aquest viver flamenc que és avui Sant Adrià de Besòs. I d'aquesta mateixa generació, ja que va començar molt jove, el grup comptarà també amb el cantaor Joaquín El Duende (que als anys noranta ja va actuar com a figura precoç en aquest mateix escenari de la Catedral). També al cante i a les palmes hi serà Juanjo de Nayeli, integrant del grup emergent Comando Reus (demostració del talent flamenc que actualment està sorgint des de la veïna Tarragona). I també hi participarà la veu revelació d'Ana Brenes, de Santa Coloma de Gramenet, avui en boca de tothom després de publicar el seu primer àlbum: Mientras camino. El grup comptarà, a més, amb el cajón i la percussió de Jacobo Sánchez. I amb el ball encès i sanguini de Karime Amaya, besneboda de Carmen Amaya, a qui evocarà en alguns dels seus moments més característics. Entre els artistes convidats destaca també el totèmic Carles Benavent, el músic que va establir les bases del baix dins del flamenc. El primer pròpiament dit. També hi col·laboraran Uixi Amargós (filla de Joan Albert i violista excepcional), Pedro Javier González (la guitarra del qual ha il·lustrat també cims del pop) i el rumber Miliu Calabuch (a qui Peret va beneir en una entrevista, poc abans de deixar-nos, com el millor hereu del seu art). Un espectacle que mira cap al passat, el present i el futur del flamenc i de Barcelona. Amb picades d'ullet també a aquell garrotín que ens va arribar dels gitanos de Lleida, a l'actual floriment dels tablaos o a figures com el colossal Vicente Castro Parrita, que van desenvolupar aquí tota la seva carrera. Una proposta plena d'evocacions i petits homenatges, alguns en primeríssim primer pla i d'altres que només els més avesats descobriran. Gairebé com un joc. Aquest concert és una producció especial amb motiu de La Mercè 2026.

Programa 2026

divendres, 25 de setembre del 2026

23:0000:30
Concerts i música

Shanghai Chinese Orchestra

Hi toquenShanghai Chinese Orchestra

Avinguda de la Catedral

Sabeu què és un ruan, quantes cordes té un erhu o com sona el guqin? En l'actuació d'aquesta prestigiosa formació musical de Shanghai dedicada a la música tradicional xinesa descobrireu uns quants instruments que, com la nostra gralla o el nostre flabiol, confereixen a les composicions una sonoritat única i lligada al territori. Ningú millor que l'orquestra nascuda el 1952 com a primera gran formació moderna de la Xina integrada per instruments tradicionals xinesos per acostar-nos a unes sonoritats diferents i encisadores, molt més sofisticades del que us pensàveu. Aquí sentireu melodies antigues o peces de folk de Shanghai, però recordeu que la formació també interpreta de vegades composicions contemporànies i és capaç de lligar en el seu so l'Orient i l'Occident. Tot, això sí, amb uns instruments tradicionals que us sorprendran amb uns sons que, per a les nostres orelles, són completament nous.

Programa 2026

dissabte, 26 de setembre del 2026

11:0014:00
Balls

MercèDansa

Hi participenCobla la Sabadell

Avinguda de la Catedral

Voleu descobrir una dansa que desconeixíeu? No hi ha cap altre lloc millor per fer-ho que al MercèDansa, una tradició nova que beu de la cultura més antiga. Perquè aquí interpreten danses tradicionals catalanes, però no les que s'han perdut o han desaparegut, sinó aquelles que tenen una història llarga i encara es ballen en algun punt del territori de parla catalana. Són el que s'anomena "danses vives" i, per tal que segueixin vives, necessiten balladors i balladores i públic que s'hi interessi. Aquesta gran festa de la tradició coreogràfica catalana, com cada any, té una primera part al matí davant de la Catedral i una cloenda a la tarda a la plaça de Sant Jaume. No us perdeu cap de les dues, a les quals posa música la Cobla la Sabadell, dirigida per Joan Gómez. Per aquesta edició del MercèDansa es retrà especial homenatge a Montserrat Garrich Ribera (Barcelona, 1957–2026), que ha estat una de les personalitats i figures clau de la cultura popular barcelonina.

22:0023:30
Concerts i música

Aterciopelados

Hi toquenAterciopelados

Avinguda de la Catedral

Aterciopelados és la banda insígnia del rock colombià i un dels projectes més influents de la música iberoamericana. Liderada per Andrea Echeverri i Héctor Buitrago, la formació ha construït, al llarg de més de 30 anys, un llenguatge propi que fusiona el rock, els ritmes llatinoamericans i les arrels ancestrals, amb una identitat artística poderosa, crítica i plenament vigent. Aterciopelados ha marcat generacions amb cançons que van redefinir el rock en castellà i van portar la música alternativa llatinoamericana als escenaris internacionals. La seva obra combina energia rockera, exploració sonora i missatges d'apoderament femení, consciència ambiental i transformació social. L'any 2025 van publicar Genes Rebeldes, un manifest creatiu que connecta l'ancestral amb el contemporani i reafirma el seu esperit rebel i visionari. El 2026, la banda celebra els 30 anys de La Pipa de la Paz amb una gira especial que revisita un dels àlbums més influents del rock llatí.

00:0001:30
Concerts i música

Maika Makovski

Hi toquenMaika Makovski

Avinguda de la Catedral

Una de les artistes més reconegudes del panorama independent celebra vint anys de la publicació de Kradiaw, el primer treball discogràfic que va firmar. Ho fa reeditant el disc i embarcant-se en una gira que la porta per vint ciutats amb la seva banda original. Sonaran alguns dels temes que ja van interpretar al Palau de la Música el març passat, en què la formació va estar acompanyada de bandes amigues i que ha donat origen a un disc doble. Amb nou àlbums a l'esquena (Bunker Rococo era l'últim fins ara) i vint anys de carrera, l'artista celebra aquest aniversari tan especial a l'avinguda de la Catedral. Passaran llista.

Programa 2026

diumenge, 27 de setembre del 2026

11:0013:00
Balls

76è Concurs de Colles de Sardana Esportiva

Hi participenCobla La Principal del Llobregat

Avinguda de la Catedral

Amb gairebé un segle de vida, aquest concurs de sardana esportiva se celebra des del 1950. No us penseu que les colles que participen en aquest concurs ho tenen fàcil per guanyar el Gegant de la Ciutat, que és el guardó que demostra que la colla posseïdora ha estat premiada. No es guanya en un sol any, sinó que només l'obtenen les colles que han guanyat dos anys seguits o bé tres d'alterns. Tot i això, guanyar un sol any també té premi: una reproducció de l'Àliga de la Ciutat. Quina de les colles participants d'enguany farà la interpretació sardanística més estètica i ajustada a la música, que aquest any interpreta la Cobla La Principal del Llobregat? Després del concurs, com és habitual, hi haurà una ballada de sardanes amb el públic assistent.